La ruina de 'Masaparte'

¿DE QUÉ SE RÍE un catalán? De Artur Mas, en adelante Artur Masaparte, aparte de España y del sentido común pero con gorro de Napoleón. Y se desternilla por no llorar. El político de la fábula, sí, fábula, está empeñado en proclamarse como el presidente más ruinoso de Catalunya, no sólo por lo suyo, sino por la vía de los hechos, harto difícil en un convergente, acostumbrados a ir endavant y endarrere menos cuando a su poltrona o bolsillo se refiere: de Banca Catalana, a las ITV pasando por el Palau.

Artur 'Masaparte'

A VECES LOS RICOS quieren enseñar maneras de mesa a los pobres, que, a pesar de la bondad y paciencia de los pudientes, siguen metiéndose los dedos en la nariz, cogiendo el pan de cualquier manera o ¿qué decir de la pala para pescado? Habiendo buenos cuchillos con los que descuartizar... Falta de costumbre, ya se sabe.  

Nacionalismos, corsarios y Barcelona World

EL NACIONALISMO CATALÁN Y el español tienen más puntos en común de los que creen. ¿El palpable? Ambos piensan que España es Madrid, dogma sobre el que vertebran su cotidianidad; o sea, boicotearse mutua y constantemente. Artur Mas anunció este viernes la alianza de Isidro Fainé, cuyo bolsillo alcanza el vórtice inferior del cosmos, con el corsario valenciano Enrique Bañuelos para construir el anti Eurovegas.

Las lágrimas de Terribas

DECÍA ARTUR MAS, EN plena campaña electoral, que Catalunya es la Alemania española. En opinión del nuevo héroe estelado, ambos pueblos se sacrifican para pagar los guateques del despilfarrador sur. Así, el líder convergente subió a los Altos del Golán de la simpatía cavernera, Katalanisch, sagen, natürlich, y Duran i Lleida arrasaba en las elecciones con 16 diputados que sólo servirán para excitar a algún que otro patriota trasnochado.

¿Qué hay de lo mío?

A MEDIDA QUE PASAN los meses y los apuros económicos de las administraciones públicas son menos disimulables, se van conociendo prácticas que rozan la ilegalidad administrativa. Los ayuntamientos y las autonomías son las que, de momento, nos hacen llevar las manos a la cabeza con más frecuencia, aunque quizá cuando se tire de la manta del Gobierno espanyol nos darán a todos un puñetazo en la boca del estómago.

La tempesta perfecta

ATUR, PUJADA DE PREUS i de la gasolina, encariment de les hipoteques i un més que possible augment dels tipus d'interès a la vista. Aquest ha estat el còctel al qual s'han hagut d'enfrontar aquesta setmana les nostres butxaques, que ja fa diversos anys que suporten la crisi econòmica.

La crisis se ceba con el metal catalán

LOS TRES AÑOS DE crisis económica se han cobrado una elevada factura al sector metalúrgico catalán. Un total de 3.325 compañías del ramo han cerrado desde diciembre de 2007 a diciembre de 2010, es decir, el 26,51% . El ajuste en términos de empleo también ha sido duro y más de 68.000 profesionales han perdido su trabajo, el 29,6%, según el presidente del Gremi Metal·lúrgic de Sabadell, Gabriel Torras.

'Integridad' socialista

FRANÇOIS MITTERRAND ERA VIRTUOSO, imaginaos la habilidad que hay que tener para flirtear impunemente con la extrema derecha mientras presides el partido socialista francés; o para disolver el Parlamento el segundo día de mandato y luego ganar la Cámara por mayoría absoluta. Algo se le pegaría de Charles de Gaulle y es que, aunque la presidencia francesa es una de las mayores evidencias sobre la degeneración de las especies, Mitterrand logró formar parte aún de la saga de grandes dirigentes galos, a pesar de sus aventuras.

El espumarajo de Ryanair

COMO LA BURBUJA DE LAS ‘.com’ o la del ladrillo, la de Ryanair tarde o temprano tenía que estallar. Y sabe mal porque siempre hay quien paga los platos rotos, en este caso las 1.700 personas que perderán su empleo si la aerolínea cumple su amenaza y reduce a la mitad las rutas con base en Girona. Hoy el vicepresidente de la compañía, Michael Cawley, ha anunciado unilateralmente que rompe con la Generalitat y que inicia el abandono de esas instalaciones.

Estanflació (Editorial de La Plaça 14/1/11)

UN RÈCORD DARRERE L'ALTRE. Espanya no para d'acumular dades negatives per a l'economia; fa un mes l'atur va finalitzar desembre en 4,1 milions de persones, després de pujar 176.470 desocupats en el conjunt del 2010. Una xifra que situa l'atur espanyol com un dels més alts d'Europa. Catalunya va contribuir al rècord amb 562.673 professionals sense feina, un dels territoris amb la taxa d'atur més alta de l'Eurozona pero encara allunyada dels drames d'Andalusia o Canàries amb percentatges del 25%.

I avui, 14 de gener, s'ha conegut la dada definitiva de l'IPC, que ens converteix també en un dels països amb la inflació més alta de l'Eurozona. Així, l'Índex de Preus al Consum, l'IPC, va pujar sis dècimes al desembre en relació al mes anterior. La taxa interanual va escalar fins al 3%, set dècimes més, a causa de l'encariment de tabac i carburants. Poc ha tingut a veure en aquest increment el consum de les families, que no ha crescut.

Com xinesos (Editorial de La Plaça 13/1/11)

DE GRANS VOLEM SER xinesos. Ja ho diuen: si no pots amb el teu enemic, uneix-te, o almenys fes com ell. I això és justament el que els treballadors de Nissan han decidit: comportar-se com asiàtics, com marroquins o com sud-africans per garantir els seus llocs de treball. Ahir, el 70% de la plantilla va aprovar el pla de flexibilitat laboral proposat per diversos sindicats, només s'oposava CCOO. Es contempla la moderació salarial i diverses mesures de flexibilitat horària. Diuen els defensors del pla que d'aquesta manera el centre serà més productiu, tant que potser es decideixi ensamblar aquí una nova furgoneta.

Si la direcció mundial de Nissan decideix produir a Catalunya la ja famosa Pick up, s'invertiran 80 milions i es poden crear fins a 15.000 llocs de treball indirectes. No obstant, es transformaria la fàbrica catalana en una cadena de producció massiva de furgonetes, reduint progressivament el valor afegit que ara aporten els professionals de casa nostra a la fabricació de vehicles tot terreny. Aquests especialistes es poden transformar a poc a poc en autòmats que muntaran un model pensat per inundar el mercat.

'Persianing'

CATALUÑA ACABA 2010 CON más de 1.000 concursos de acreedores, la vía administrativa más utilizada para disolver un negocio, aunque muchos empresarios simplemente optan por “bajar la persiana”. El primer día de trabajo del nuevo consejero de Empresa y Ocupación de la Generalitat, Xavier Mena, ha coincido con la presentación del informe anual ‘Radar Empresarial’, elaborado por Axesor. Según estos datos, el gobierno de Artur Mas tiene una asignatura urgente: acudir al rescate de las pymes catalanas.

Catalunya ha acabado 2010 con 1.059 concursos de acreedores –la antigua suspensión de pagos-, el 24% del total español y, se calcula, con 995 empresas menos. A Cataluña le sigue a distancia la Comunidad de Madrid, con 648 procedimientos concursales que suponen el 14,7% español, y la Comunidad Valenciana, con 640 y el 14,5%. Baleares y Cataluña, sin embargo, encabezaron la creación de nuevas empresas, 77.000 en toda España. El capital escriturado o suscrito por las nuevas sociedades aumentó en 2010 un 34,37%, superando los 6.300 millones.

Entrevista a Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona

EN PLENA DAVALLADA BORSÀRIA, el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, em rep al seu despatx. A les pantalles que el presideixen, l’Ibex marcava els 9.300 punts. En una setmana, el selectiu havia perdut més d’un 7%. Malgrat aquest escenari, el també economista, preveu que el selectiu espanyol iniciarà ben aviat la recuperació i que tornarà als 16.000 punts, el nivell previ a l’actual crisi, com màxim el 2018. Abans d’analitzar la situació econòmica i borsària, Hortalà dissecciona el nou escenari polític a Catalunya i, a més, ens dóna el perfil ideal, segons el seu criteri, que hauria de complir el nou conseller d’Economia.

Els consells del president de la Borsa

DURANT UNA EXTENSA ENTREVISTA que Joan Hortolà, president de la Borsa de Barcelona, m'ha concedit  -que es publicarà properament a Economia Digital-, el també ex conseller d’Indústria amb Jordi Pujol, ha opinat “que qui dirigeixi globalment l’economia catalana hauria de ser una persona experta en la gestió del deute i no pas en models teòrics com l’actual responsable de l’àrea”. Joan Hortalà ha explicat que preveu que, a causa de l’estat de les finances de la Generalitat, el nou Govern haurà de renegociar el deute i allargar-ho en el temps, “fet que reclamarà una especial atenció sobre l’execució pressupostaria”. El president de la Borsa ha recomanat, en paral·lel, reformes sectorials que permetin solucionar altres problemes concrets, com ara l’atur.

Hortalà ha recordat que el model competencial de la Generalitat per fer front a la crisi, que ha titllat de “molt profunda”, és limitat, però que “si es prenen mesures fermes adreçades a les seves causes concretes” es podrien resoldre “algunes de les principals qüestions”. Ha posat com exemple les reformes que es van emprendre l’any 1983 –també època de crisi- des de la conselleria d’Indústria i que avui “encara duren tot i que amb certes modificacions, com és el cas de Petrocat”.

Crònica de la nit del 'canvi'

AMB EL 100% DELS vots escrutats, CiU ha consolidat el seu lideratge a Catalunya amb 62 diputats, però el PSC n'ha perdut 9 respecte a les eleccions de 2006, quedant-se amb 28 diputats, i el PP ha obtingut el millor resultat de la seva història a Catalunya, assolint un total de 18 representants a la cambra catalana. Per la seva part, Solidaritat per la Independència, el partit de Joan Laporta, ha obtingut quatre diputats.

Amb aquests resultats el PPC es confirma com a tercera gran força a una considerable distància d'ERC (10 escons) i fins i tot respecte a ICV-EUiA (uns altres 10 escons), amb 18 escons. Ciutadans, finalment, ha obtingut tres escons, igual que a les eleccions de 2006.

L'hora de la revenja

PER A JOSÉ MONTILLA, QUE probablement viu els seus últims dies com a president de la Generalitat de i com a secretari general del PSC, la campanya electoral està resultant un viacrucis que els seus partidaris descriuen com a "terrible". Tot sembla venir-se a baix al seu voltant. Amb les enquestes descaradament en contra, en realitat amb tot en contra, el d'Iznájar, tanmateix, està realitzant un esforç personal encomiable, malgrat que al seu costat viatja ja, com un ocell de mal auguri, el seu successor en la direcció dels socialistes catalans, l'exministre Celestino Corbacho, arribat de Madrid.

El viacrucis de Montilla té un origen: la deserció de la militància socialista del "cinturó vermell" de Barcelona que, procedent de la gran onada migratòria dels seixanta i que va contribuir decisivament a aixecar Catalunya amb homes i dones procedents d'Espanya, ha assistit fastiguejada a l'espectacle d'un tripartit on Montilla ha pretès jugar a ser més soberanista, o així ho han entès gairebé tots, que la pròpia ERC. I a Badalona, una de les tradicionals fortaleses electorals del PSC, si no la major, de tot Catalunya, això no ha agradat gens. Per a molts catalans d'ascendència murciana, andalusa o gallega, amb les urnes arriba l'hora de la revenja.

Tecnologia i innovació catalanes a Silicon Valley

Silicon Valley (Califòrnia) és un gran pol mundial de creativitat, emprenedoria i innovació. Concentra 36 de les 100 grans empreses de tecnologia mundials, s’hi generen el 10% de les patents dels Estats Units (EUA) i atrau més del 30% del Capital Risc del país. Són unes magnituds que per la seva importància, i en plena crisi, poden oferir una oportunitat de creixement a les empreses catalanes de base tecnològica.

“Quan parlem d’innovació, internacionalització i atracció d’inversions, aquest context és indubtablement molt important per a Catalunya”, assegura Diego Guri; director del Centre d’Internacionalització Empresarial d’ACC1Ó -l’Agència Catalana de Suport a l’Empresa del Departament d’Indústria de la Generalitat-.

Set respostes sobre els bons catalans

La Generalitat ha ampliat fins a 2.500 milions l'emissió de bons del seu deute dirigit a inversors particulars després d'haver col·locat els 1.890 milions previstos en el primer tram. Intentaré respondre a una sèrie de preguntes que aquests dies es fan a causa de l'operació.

Montilla i el raïm del tripartit

DESPRÉS D'ESTAR QUATRE ANYS llençant pedres contra la seva pròpia teulada, i la de Zapatero, que és la mateixa, el president de la Generalitat, José Montilla, ha decidit jugar a fons la carta espanyolista. Aquesta és la lectura de la seva desembarcada a Madrid. Inclosa la comentadíssima intervenció a ‘La noria’, el programa televisiu de la nit del dissabte que ara barreja la política amb el circ, però que, per desgràcia, avui sembla l'única forma que tenen els polítics per connectar amb els electors.

La deriva espanyolista, però, va començar amb la inhabitual presència de Montilla a la Fiesta Nacional del 12 d'octubre i ahir continuava amb l’entrevista a Radio Nacional de España on es va fer expressa repulsa a pactar amb qui desbordi el marc de la Constitució espanyola i on va reclamar la participació del líder del PSOE, Zapatero, a la campanya electoral per a les eleccions catalanes del 28 de novembre.

La massa

EXISTEIX AQUEST GUST PER la massa, per la magnitud quantitativa de les coses, aquest insòlit prestigi que té la democràcia més enllà de la seva innegable utilitat. Existeix la beneració pels diners a devessall, aquest fals reconeixement que genera la riquesa ràpida més enllà de qualsevol esforç sinlenciós.  El que va succeir a Alemanya no és un accident aïllat sinó una conseqüència de la trista propensió de la nostra societat cap al tumult, l'aglomeració i la cobdícia. És molt lamentable que tot el món es vulgui sumar a la massa amorfa en lloc de qüestionar-la, de posar-la en dubte; i d'apartar-se d'ella en qualsevol cas, per principis. Però és encara més penós que molts vulguin aquesta massa a les seves butxaques sense pensar en com han crescut els zeros de la dreta evitant les normes bàsiques i la responsabilitat que, per coherència, s'ha d'assumir també i en qualsevol cas, per principis. 

Res d'això és el que passa i tal com la majoria dels joves prefereixen ser funcionaris que empresaris responsables, la passió per afegir-se a la massa és molt superior a la intel·ligència d'intentar definir el propi espai i la pròpia convicció. Mentre acudim a patolls a la crida més bàsica, hi haurà tragèdia. A Alemanya o a Castelldefels. En les manifestacions i als estadis. No sé en quina ment simple i molt plana cap el plaer de confondre's amb la massa en lloc de posar en valor la pròpia singularitat.