Artur 'Masaparte'

A VECES LOS RICOS quieren enseñar maneras de mesa a los pobres, que, a pesar de la bondad y paciencia de los pudientes, siguen metiéndose los dedos en la nariz, cogiendo el pan de cualquier manera o ¿qué decir de la pala para pescado? Habiendo buenos cuchillos con los que descuartizar... Falta de costumbre, ya se sabe.  

Nacionalismos, corsarios y Barcelona World

EL NACIONALISMO CATALÁN Y el español tienen más puntos en común de los que creen. ¿El palpable? Ambos piensan que España es Madrid, dogma sobre el que vertebran su cotidianidad; o sea, boicotearse mutua y constantemente. Artur Mas anunció este viernes la alianza de Isidro Fainé, cuyo bolsillo alcanza el vórtice inferior del cosmos, con el corsario valenciano Enrique Bañuelos para construir el anti Eurovegas.

La (poca) calma de agosto

QUE HAYAN BASTADO LOS rumores de que el BCE estaba comprando deuda de los países periféricos de la zona euro para amortiguar la caída de las bolsas y sujetar la disparada prima de riesgo en España e Italia, es la prueba de hasta qué punto lo que hemos vivido estos primeros días de agosto es una crisis de confianza. O más bien, de desconfianza.

La tempesta perfecta

ATUR, PUJADA DE PREUS i de la gasolina, encariment de les hipoteques i un més que possible augment dels tipus d'interès a la vista. Aquest ha estat el còctel al qual s'han hagut d'enfrontar aquesta setmana les nostres butxaques, que ja fa diversos anys que suporten la crisi econòmica.

La crisis se ceba con el metal catalán

LOS TRES AÑOS DE crisis económica se han cobrado una elevada factura al sector metalúrgico catalán. Un total de 3.325 compañías del ramo han cerrado desde diciembre de 2007 a diciembre de 2010, es decir, el 26,51% . El ajuste en términos de empleo también ha sido duro y más de 68.000 profesionales han perdido su trabajo, el 29,6%, según el presidente del Gremi Metal·lúrgic de Sabadell, Gabriel Torras.

Gadafi y los mercados

Los mercados internacionales de referencia están reaccionando con dureza a los episodios de violencia desencadenados en Libia por el régimen del coronel Muamar Gadafi. El país es el primer gran suministrador de crudo afectado por la ola de rebeliones populares que desde principios de año se extiende en Oriente Medio. Esta particularidad ha disparado el precio del barril de petróleo y ha penalizado la cotización de la moneda única europea.

El patriarca tropieza de nuevo

DESGRACIADAMENTE 28 AÑOS DESPUÉS de la polémica expropiación de Rumasa, José María Ruiz-Mateos ha vuelto a incurrir en las mismas prácticas que desembocaron en la intervención pública del holding de la abeja. Ha creado un grupo empresarial basado en el fuerte endeudamiento, con una estructura muy poco transparente y con operaciones heterodoxas como el traspaso de fondos entre compañías. Es decir, el patriarca tropieza en la misma piedra.

El espumarajo de Ryanair

COMO LA BURBUJA DE LAS ‘.com’ o la del ladrillo, la de Ryanair tarde o temprano tenía que estallar. Y sabe mal porque siempre hay quien paga los platos rotos, en este caso las 1.700 personas que perderán su empleo si la aerolínea cumple su amenaza y reduce a la mitad las rutas con base en Girona. Hoy el vicepresidente de la compañía, Michael Cawley, ha anunciado unilateralmente que rompe con la Generalitat y que inicia el abandono de esas instalaciones.

Un mundo híper conectado

“SÓLO NUESTRA IMAGINACIÓN NOS puede parar”. Así de rotundo se ha mostrado Hans Vestberg, presidente de Ericsson, en el Mobile World Congress de Barcelona. Ante más de 600 periodistas de todo el mundo, el directivo ha mostrado su convencimiento de que la sociedad estará altamente conectada y ha vislumbrado un futuro en el que cada aparato que se beneficie de una conexión ofrecerá la posibilidad de mejorar nuestro ámbito de convivencia.

Una distribució medieval (Editorial de La Plaça 17/1/11)

TOTHOM CONTRA LES COMUNITATS autònomes, fins i tot ZP. La setmana passada, durant el seu balanç econòmic, el president del Govern espanyol va avisar que austeritat i transparència han de ser inexcusables a qualsevol administració de l'Estat. Com va explicar Economia Digital, aquest va ser un clar avís a comunitats autònomes i ajuntaments. Avui, el President ha recorregut al Financial Times per reincidir en aquest advertiment i, si era possible, endurir-lo: si les comunitats autònomes no controlen la despesa pública, el Govern central actuarà amb "instruments potents", assegura. Dit d'una altra manera, Madrid intervindrà contra les comunitats que es desviïn. És a dir, totes.

Si Zapatero compleix, podria satisfer a Rajoy i en particular a Aznar. El milionari expresident del Govern defensa la revisió del sistema autonòmic per evitar la fallida de l'Estat. El nou assessor d'Endesa també dóna per fet que el seu dofí, Mariano Rajoy, reduirà el nombre d'autonomies quan governi.

 

Estanflació (Editorial de La Plaça 14/1/11)

UN RÈCORD DARRERE L'ALTRE. Espanya no para d'acumular dades negatives per a l'economia; fa un mes l'atur va finalitzar desembre en 4,1 milions de persones, després de pujar 176.470 desocupats en el conjunt del 2010. Una xifra que situa l'atur espanyol com un dels més alts d'Europa. Catalunya va contribuir al rècord amb 562.673 professionals sense feina, un dels territoris amb la taxa d'atur més alta de l'Eurozona pero encara allunyada dels drames d'Andalusia o Canàries amb percentatges del 25%.

I avui, 14 de gener, s'ha conegut la dada definitiva de l'IPC, que ens converteix també en un dels països amb la inflació més alta de l'Eurozona. Així, l'Índex de Preus al Consum, l'IPC, va pujar sis dècimes al desembre en relació al mes anterior. La taxa interanual va escalar fins al 3%, set dècimes més, a causa de l'encariment de tabac i carburants. Poc ha tingut a veure en aquest increment el consum de les families, que no ha crescut.

Com xinesos (Editorial de La Plaça 13/1/11)

DE GRANS VOLEM SER xinesos. Ja ho diuen: si no pots amb el teu enemic, uneix-te, o almenys fes com ell. I això és justament el que els treballadors de Nissan han decidit: comportar-se com asiàtics, com marroquins o com sud-africans per garantir els seus llocs de treball. Ahir, el 70% de la plantilla va aprovar el pla de flexibilitat laboral proposat per diversos sindicats, només s'oposava CCOO. Es contempla la moderació salarial i diverses mesures de flexibilitat horària. Diuen els defensors del pla que d'aquesta manera el centre serà més productiu, tant que potser es decideixi ensamblar aquí una nova furgoneta.

Si la direcció mundial de Nissan decideix produir a Catalunya la ja famosa Pick up, s'invertiran 80 milions i es poden crear fins a 15.000 llocs de treball indirectes. No obstant, es transformaria la fàbrica catalana en una cadena de producció massiva de furgonetes, reduint progressivament el valor afegit que ara aporten els professionals de casa nostra a la fabricació de vehicles tot terreny. Aquests especialistes es poden transformar a poc a poc en autòmats que muntaran un model pensat per inundar el mercat.

'Persianing'

CATALUÑA ACABA 2010 CON más de 1.000 concursos de acreedores, la vía administrativa más utilizada para disolver un negocio, aunque muchos empresarios simplemente optan por “bajar la persiana”. El primer día de trabajo del nuevo consejero de Empresa y Ocupación de la Generalitat, Xavier Mena, ha coincido con la presentación del informe anual ‘Radar Empresarial’, elaborado por Axesor. Según estos datos, el gobierno de Artur Mas tiene una asignatura urgente: acudir al rescate de las pymes catalanas.

Catalunya ha acabado 2010 con 1.059 concursos de acreedores –la antigua suspensión de pagos-, el 24% del total español y, se calcula, con 995 empresas menos. A Cataluña le sigue a distancia la Comunidad de Madrid, con 648 procedimientos concursales que suponen el 14,7% español, y la Comunidad Valenciana, con 640 y el 14,5%. Baleares y Cataluña, sin embargo, encabezaron la creación de nuevas empresas, 77.000 en toda España. El capital escriturado o suscrito por las nuevas sociedades aumentó en 2010 un 34,37%, superando los 6.300 millones.

Entrevista a Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona

EN PLENA DAVALLADA BORSÀRIA, el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, em rep al seu despatx. A les pantalles que el presideixen, l’Ibex marcava els 9.300 punts. En una setmana, el selectiu havia perdut més d’un 7%. Malgrat aquest escenari, el també economista, preveu que el selectiu espanyol iniciarà ben aviat la recuperació i que tornarà als 16.000 punts, el nivell previ a l’actual crisi, com màxim el 2018. Abans d’analitzar la situació econòmica i borsària, Hortalà dissecciona el nou escenari polític a Catalunya i, a més, ens dóna el perfil ideal, segons el seu criteri, que hauria de complir el nou conseller d’Economia.

La culpa no és de Merkel

NOMÉS HA CALGUT QUE La Moncloa numeri noves mesures d'ajust i d'estímul econòmic per a què els mercats de deute es calmin i la borsa pugi. Veieu com la culpa no era d'Angela Merkel, com va dir la vicepresidenta Salgado? Caldrà analitzar l'impacte concret del nou pla presentat per l'Executiu espanyol, però van en la línia del que estan demanant els inversors i la Comissió al govern: Reducció del dèficit -controlant la despesa o incrementant els ingressos, d'una banda, i estímul econòmic per generar creixement i ocupació, per un altre.

La retirada de l'ajuda de 426 euros no suposa un estalvi significatiu -fins ara la despesa no ha arribat als 1.200 milions d'euros- però a Zapatero l'han obligat a llançar un senyal clars als mercats de que està disposat a continuar retallant despesa social encara que vagi contra les seves idees. En el mateix sentit es poden explicar les privatitzacions parcials d'Aena i Loteries i el pas a règim de concessió de Barajas i El Prat (que ja se'l rifen mitja dotzena d'empreses): Aconseguir ingressos a curt termini, encara que tampoc no solucionin els comptes públics.

Els consells del president de la Borsa

DURANT UNA EXTENSA ENTREVISTA que Joan Hortolà, president de la Borsa de Barcelona, m'ha concedit  -que es publicarà properament a Economia Digital-, el també ex conseller d’Indústria amb Jordi Pujol, ha opinat “que qui dirigeixi globalment l’economia catalana hauria de ser una persona experta en la gestió del deute i no pas en models teòrics com l’actual responsable de l’àrea”. Joan Hortalà ha explicat que preveu que, a causa de l’estat de les finances de la Generalitat, el nou Govern haurà de renegociar el deute i allargar-ho en el temps, “fet que reclamarà una especial atenció sobre l’execució pressupostaria”. El president de la Borsa ha recomanat, en paral·lel, reformes sectorials que permetin solucionar altres problemes concrets, com ara l’atur.

Hortalà ha recordat que el model competencial de la Generalitat per fer front a la crisi, que ha titllat de “molt profunda”, és limitat, però que “si es prenen mesures fermes adreçades a les seves causes concretes” es podrien resoldre “algunes de les principals qüestions”. Ha posat com exemple les reformes que es van emprendre l’any 1983 –també època de crisi- des de la conselleria d’Indústria i que avui “encara duren tot i que amb certes modificacions, com és el cas de Petrocat”.

El crash de la desinformació

L'ECONOMISTA ALEMANY MAX OTTE, conegut per haver previst l’actual crisi econòmica, iniciada el 2008, ha reclamat, aquests dilluns des de Barcelona, més responsabilitat als poders econòmics davant la crisi perquè, segons ha dit, “es parla molt del que han de fer els polítics i poc del vessant de l'economia, que ha estat la veritable causant de l'actual situació econòmica”. Otte ha explicat també la seva teoria sobre el ‘crash de la informació’.

Davant d’un auditori ple al Consell Audiovisual de Catalunya, ha relatat quins són els mecanismes de la desinformació quotidiana i ha explicat com estan donant lloc “a un col lapse social general”. Segons Otte, tothom parla de la societat de la informació però creu que “avui no estem millor informats que fa 30 anys”. “A Alemanya sempre hi hagut temes diferents per debatre, però abans els alemanys no es preguntarien si els bancs els estan enganyant”. Aquest nou escenari de desinformació i confusió el provoca, segons Otte, la manca de criteri i d’ordre amb la que es distribueixen les notícies.

Però altres factors desencadenants del fenomen són, per una banda, la pèrdua de la independència de les firmes de qualificació de risc “que han aconseguit fins un terç dels seus beneficis atorgant les màximes credencials a empreses que no valien res” i, de l’altra, la influència i el control de les grans companyies sobre l’Opinió Pública, argument que ha planat durant les més de dues hores de conferència.

Tecnologia i innovació catalanes a Silicon Valley

Silicon Valley (Califòrnia) és un gran pol mundial de creativitat, emprenedoria i innovació. Concentra 36 de les 100 grans empreses de tecnologia mundials, s’hi generen el 10% de les patents dels Estats Units (EUA) i atrau més del 30% del Capital Risc del país. Són unes magnituds que per la seva importància, i en plena crisi, poden oferir una oportunitat de creixement a les empreses catalanes de base tecnològica.

“Quan parlem d’innovació, internacionalització i atracció d’inversions, aquest context és indubtablement molt important per a Catalunya”, assegura Diego Guri; director del Centre d’Internacionalització Empresarial d’ACC1Ó -l’Agència Catalana de Suport a l’Empresa del Departament d’Indústria de la Generalitat-.

Set respostes sobre els bons catalans

La Generalitat ha ampliat fins a 2.500 milions l'emissió de bons del seu deute dirigit a inversors particulars després d'haver col·locat els 1.890 milions previstos en el primer tram. Intentaré respondre a una sèrie de preguntes que aquests dies es fan a causa de l'operació.

Els Nobel més pobres

SÓN ELS NOBEL DE la crisi. El premi que s'emportarà Mario Vargas Llosa, un decidit defensor del lliure mercat, ascendirà a 1,5 milions de corones sueques. O, en euros, a 1.080.000. És molt. Però, en realitat, els Nobel tenen el salari congelat des de 2001. Com sona. Descomptada la inflació, aquests seran els Nobel més pobres des de 1999.

Més trist és el cas dels tres Nobel d'Economía: Peter Diamond, Dale Mortensen i Christopher Pissarides. Perquè ells s'han de repartir aquests diners a parts iguals. Potser el 'paper' de Diamond de 1971 on analitza com prenem decisions quan hem d'elegir, i quin benefici marginal obtenim en cada cas, hagi de ser utilitzat pels gestors del patrimoni de la Fundació Nobel per dirigir les seves inversions.