Accelerador i fre

EL PRIMER FRUIT VISIBLE dels pactes de supervivència amb bascos (el PNB) i canaris (CC) va aparèixer el diumenge passat a Ponferrada, on Zapatero es va permetre oferir als seus companys una recepta per remuntar: aplicació de les reformes econòmiques i mobilització dels socialistes davant d'un eventual retorn de la dreta al poder. El segon va ser l'aprovació dels pressuposts per a l'any 2011 partint dels esmentats pactes. I el tercer, la significativa renovació del govern espanyol que vam conèixer ahir.

Mentre les coples canten la seva pèrdua de credibilitat, la seva caiguda als índexs de valoració i la caiguda lliure del PSOE en les expectatives de vot, Zapatero, rendit al 'felipisme', treu el cap un minut després d'assegurar-se any i mig més de corda. A la roda de premsa celebrada a La Moncloa per explicar els canvis en el govern, el president va escenificar l'intent de remuntada política i econòmica que es proposa. Des de l'estabilitat pressupostària i institucional, gràcies als seus nous portants parlamentaris. "Era el moment de fer-ho", va dir.

Una altra cosa és que ho aconsegueixi. Començarem a saber-ho en cada una de les dues parades controlades que s'acosten: les catalanes de novembre i les autonòmiques de maig. Fins llavors, Zapatero pren impuls polític i tracta de nedar contra corrent amb l'ajuda dels seus dos remers preferits: Rubalcaba i Blanco, els dos únics ministres que, com deia ahir, surten reforçats d'aquesta crisi. Sobretot Rubalcaba, que consolida a l'organigrama el paper de cervell polític que ja exercia a la rebotiga. Ara també com a banda sonora del govern español.

L'objectiu favorit del PP

Pilot i pregoner d'un executiu en fase terminal si ens centrem en les enquestes, els climes d'opinió consolidats i uns potents difusors mediàtics de la dreta espanyola sense complexos, Rubalcaba -ara el llest de la classe que desborda Zapatero en els rànquing de valoració ciutadana i sintonitza amb els votants conservadors- serà en breu, no el president bis, sinó el vicepresident del Gal. Quant temps creieu que passarà fins que Rubalcaba torni a ser l'enredador de l'11M, enterrador de l'últim govern de González i encobridor del cas Faisán? Poc, només cal que feu una ullada a la portada d’avui del diari ultraconservador espanyol ‘La Gaceta’ (Una portada deplorable, per cert).

Aquest és un dels dos punts febles de la remodelació ministerial (n'entren quatre, en surten sis, en canvia una i se'n reforcen dos). Em refereixo a la major exposició de Rubalcaba, que sempre va ser un dels blancs favorits del PP. L'altre és la crisi econòmica, com un jaciment de males notícies que sembla inesgotable. I podria cremar els nous ministres en dos mesos com va cremar els anteriors, o algú creu que les males notícies sobre atur, índexs de confiança, creixement, deute, etc., s'han acabat ja i que, a partir d'ara, la recuperació de l'economia serà ràpida i imparable?

De manera que estem davant d'una renovació del govern espanyol amb accelerador i fre. L'accelerador és la recuperació de la iniciativa política gràcies a l'estabilitat parlamentària que aporten els pactes de supervivència i que, almenys de moment, ha descol·locat al PP. El fre és la situació econòmica, de la millora del qual només tenim notícia a través del voluntarisme de Zapatero i la seva confiança en què les reformes decidides (laboral, financer, serveis) i per decidir (pensions, energia, educació) seran la palanca de la recuperació.