El president bis

LA CRISI DE GOVERN dissenyada per Zapatero, o pel seu dit, com el d'Aznar anys enrere, consolida definitivament a Alfredo Pérez Rubalcaba com el pes fort de l'Executiu espanyol, com a president bis, com un nou super heroi polític -no com l'increible home normal-, i la seva marxa a La Moncloa, on formarà tàndem amb Ramón Jáuregui, apunta que el president jugarà la carta del final d'ETA com a salvavides per guanyar les eleccions de 2012. Rubalcaba, nou vicepresident primer en lloc de María Teresa Fernández de la Vega, ha estat el triomfador clar de la crisi. No només perquè tindrà despatx a La Moncloa, sinó perquè serà portaveu i mantindrà el Ministeri de l'Interior.

Per si fos poc, una persona de la seva confianza, com la vicepresidenta segona, Elena Salgado, surt incòlume de la crisi, mentre que una altra més, Trinidad Jiménez, passa al Ministeri d'Afers Exteriors. En aquest cas hi ha també un 'premi' per part de Zapatero per haver acceptat disputar a Tomàs Gómez les primàries de Madrid i sortir derrotada.

Ara bé, Rubalcaba incrementa la seva parròquia monclovita aconseguint que s'inclogui al Govern espanyol el seu vell amic Ramón Jáuregui, etern candidat a ministre, i que assumeix el Ministeri de la Presidència. Amb això, treu al nou president bis unes funcions competència fins ara de De la Vega. Rubalcaba creu a més que l'experiència parlamentària del nou ministre serà molt útil per gestionar les relacions amb les Corts, darrerament molt deteriorades.

Però, sobretot, Ramón Jáuregui és un dels principals experts sobre el País Basc. Tot i que fins ara Zapatero no li havia fet gaire cas, com es va demostrar amb les negociacions amb ETA, a les que Jáuregui s'oposava. Considerat també un peó de Rubalcaba, la presència de Jáuregui al costat del despatx del nou vicepresident espanyol indica que la solució final al problema del terrorisme serà pilotada des de La Moncloa, per tots dos polítics, arraconant novament al lehendakari Patxi López.

D’aquest moviment es pot interpretar que Zapatero vol jugar, i probablement capitalitzar durant la campanya a les eleccions de 2012, amb la basa de l'abandonament de les armes per part d'ETA i el final de la violència al País Basc. Un 'èxit' que d'aconseguir-se, segons persones de l'entorn del president, pot servir per guanyar de nou les generals posant la crisi econòmica en el segon pla del debat.

D'aquesta crisi José Blanco aparentment no en surt enfortit, però tampoc debilitat. És coneguda la complicitat política que té amb Rubalcaba. Però el que sí que ha aconseguit és la defenestració de la seva rival Leire Pajín, que deixa la secretaria d'Organització del PSOE per asumir el Ministeri de Sanitat.

Tot plegat és un terrabastall que reforza la E del PSOE, que menystreu el PSC i sobre el que Zapatero no va dir la veritat, per variar, diumenge, quan li van preguntar pel canvi del seu govern. Va assegurar que només hi hauria una sustitució, la del titular de Treball, Celestino Corbacho. En contra del que va afirmar, la remodelació ha capgirat el Consell de Ministres, però avui s’ha excusat en roda de premsa explicant que la decisió la va prendre el diumenge al vespre, quan el seu dit va començar a marcar números de telèfon, cap d'ells, per cert, català.