Montilla i el raïm del tripartit

DESPRÉS D'ESTAR QUATRE ANYS llençant pedres contra la seva pròpia teulada, i la de Zapatero, que és la mateixa, el president de la Generalitat, José Montilla, ha decidit jugar a fons la carta espanyolista. Aquesta és la lectura de la seva desembarcada a Madrid. Inclosa la comentadíssima intervenció a ‘La noria’, el programa televisiu de la nit del dissabte que ara barreja la política amb el circ, però que, per desgràcia, avui sembla l'única forma que tenen els polítics per connectar amb els electors.

La deriva espanyolista, però, va començar amb la inhabitual presència de Montilla a la Fiesta Nacional del 12 d'octubre i ahir continuava amb l’entrevista a Radio Nacional de España on es va fer expressa repulsa a pactar amb qui desbordi el marc de la Constitució espanyola i on va reclamar la participació del líder del PSOE, Zapatero, a la campanya electoral per a les eleccions catalanes del 28 de novembre.

Qui l'ha vist i qui el veu, després d'encapçalar el front nacionalista contra la retallada del Tribunal Constitucional a l'Estatut. Ara no perd ocasió de desqualificar els qui se surten de la Constitució espanyola, abracen les tesis secessionistes i es dediquen a convocar consultes populars sobre el dret d'autodeterminació. Com si hagués descobert de sobte que la seva genètica socialista preval sobre la seva recent biografia nacionalista. I allà tenim a Montilla descobrint, o almenys verbalitzant, que el què vol és discutir en castellà amb Artur Mas, apostar per l'Estat del Benestar i reforçar la convivència amb Espanya.

Que no s’estranyi ningú, per tant, l'indisimulada satisfacció que ha causat a Ferraz, seu central del PSOE, aquest cop de timó. Ho va expressar ahir Marcelino Iglesias, el flamant número tres del partit, en referència a l'anunci del President, formulat el diumenge al Liceu de Barcelona. Segons Montilla, l'actual aliança de govern amb ERC i ICV no es repetirà encara que la suma d'escons ho permetés. "No només ens sembla bé, sinó que ens ha relaxat molt que s'oblidi del tripartit", va dir ahir el nou secretari d'Organització del PSOE. Un alleujament per a Zapatero, que veia perillar el jaciment d'escons catalans que marquen la seva distància sobre el PP en eleccions generals.

És inevitable evocar a Esopo i la seva fàbula del guillot i el raïm. El guillot el va menysprear perquè estava verd, però mentia. La veritat és que el raïm estava massa alt i no podia agafar-lo. Tan alt, tan inabastable, com ho estan ara a totes les enquestes les possibilitats de que PSC, ERC i ICV arribin a sumar els 68 escons que marquen la majoria absoluta. Hauria renegat Montilla del seu propi invent -el president Maragall va donar per perduda la Generalitat la mateixa nit electoral en que va perdre- d'haver-ho permès de nou l'aritmètica parlamentària?

Feu apostes. Jo us remeto a l'enquesta de La Vanguardia. És aclaparador. Al moment de pujar aquest post donava un 89% de lectors convençuts que Montilla no descartaria repetir el tripartit si li donés la suma, per només un 10% de lectors que es creuen la inesperada repulsa de Montilla contra els seus socis de set anys. Que ningú no se sorprengui si es disparen els índexs d'abstenció el 28 de novembre.