Confiar en la sort

D'ACORD, MILLOR UN OCELL a la mà que cent volant. Feliç descobriment del Govern Zapatero després del seu fallit acostament als terroristes d'ETA. L'opinió pública els vol a la presó, sense mirar el signe polític del governant de torn. Això depèn del mandat de les urnes, que és rotatori. Però el fet és que mai com ara s'havia registrat tan alta freqüència d'ingressos, en aplicació en efectiu de la doctrina Rubalcaba: ingressar a ETA és el camí més curt per ingressar a la presó.

Amb la detenció a França de Ibon Gogeaskoetxea, queda escapçada la cúpula d'ETA per cinquena vegada en dos anys. És una de les bones notícies de les últimes quaranta-vuit hores. L'altra és l'última decisió judicial de l'interminable procés seguit a Belfast sobre l'extradició de l'etarra De Juana Chaos. Aquesta vegada el jutge Burgess ordena el seu trasllat a Espanya per ser jutjat per un presumpte delicte d'exaltació del terrorisme. I així passarà d'aquí a deu dies, si no prospera el recurs que l'etarra presentarà en el termini màxim d'una setmana.

El setge policial i judicial contra la banda terrorista que ens ha amargat la vida durant els darrers quaranta anys ja no té fronteres. França i Irlanda del Nord en el cas de les dues notícies anteriors. Veneçuela a la de l'acte del jutge Eloy Velasco, on s'assenyalen indicis de cooperació del Govern Chávez a una presumpta aliança terrorista d'ETA amb les FARC colombianes i pel qual, a més, es dicta acte de processament contra sis etarres i set membres de les FARC en relació amb un intent d'atemptat a Espanya contra el president de Colòmbia, Álvaro Uribe.

O sigui, que no aixeca cap. I si la aixeca la hi tallen les forces policials. "Rubalcaba desmoralitza a ETA", deia ahir el diari més entestat a desmoralitzar Rubalcaba per compte de l'anomenat cas Faisà. Ho té difícil tractant-se com es tracta, segons reconeix el propi diari, de qui està sent capaç d'acorralar policial i políticament a la banda terrorista. I als seus amics, que tornen a recórrer al camuflatge semàntic per a oferir-se de nou als votants (municipals de 2011) amb pell de xai. L'equació tantes vegades enunciada pel ministre Rubalcaba està més vigent que mai: bombes o urnes. Les dues coses alhora, impossible.

L'operativitat d'ETA està seriosament avariada, però no abolida, en vista de l'excel·lent balanç policial. A més dels 2.000 quilos d'explosius decomissats a les detencions del passat cap de setmana, l'assetjament es reflecteix en les xifres: trenta-dos detencions en els dos últims mesos. Gràcies, entre altres coses, a la infiltració policial i l'acció dels confidents com a eines de la lluita antiterrorista, que a vegades passa per jugar en les dues ribes. Molt li ha d'agradar a algú el faisà per retreure una cosa així a les forces policials o els seus responsables polítics, del compromís i eficàcia estem tenint proves pràcticament cada dia.

No obstant això, ahir va tornar a recordar-nos el ministre Rubalcaba que encara que s'han aconseguit bons cops policials a ETA, hem de seguir confiant en la sort. Ha d'estar de la nostra part sempre. En totes i cadascuna de les ocasions. El pitjor és que, per desgràcia, els etarres necessiten que els acompanyi una sola vegada. Suficient per gelar-nos el somriure en qualsevol moment.