Fins ara, si més no, el consol era que el retrocés de l'economia i la pujada de la desocupació venien acompanyats d'una baixada dels preus i de les hipoteques, però la tendència s'ha trencat. Dilluns, es va conèixer que la inflació va arribar al 3,6%, el seu valor més alt des de 2008, a causa del repunt del preu dels carburants, que ha assolit màxims històrics, i dels aliments.
Tots dos elements estan relacionats amb el vertiginós encariment del petroli -en el cas dels aliments afecta al seu transport- per les tensions en el món àrab i la recuperació dels països emergents. Fa tan sols nou mesos encara es parlava dels riscos de deflació -caiguda de preus-.
Trichet amenaça la recuperació
Paral·lelament a la pujada de preus i molt lligada a aquesta, es troba el més que probable augment dels tipus d'interès que el Banc Central Europeu realitzarà el proper mes. L'organisme ha mantingut el preu del diner a l'1% des de maig de 2009 per impulsar l'economia, però sembla que aquest mínim històric està a punt de finalitzar.
Precisament, la pujada de la inflació a la Unió Europea és el motiu que ha portat a Jean Claude Trichet a afirmar que els tipus podrien pujar a l'abril. L'anunci va provocar que aquest divendres l'euríbor s'hagi disparat i fregui el 2%, gairebé dues dècimes per sobre de la seva cotització de dijous.
D'aquesta manera, l'indicador hipotecari arriba al nivell que els analistes esperaven per a finals d'any i amenaça amb encarir els préstecs d'habitatge, un nou front a afegir a la dura crisi econòmica. Així mateix, provocaran una disminució de la renda de les famílies, que al seu torn podrà generar un menor consum i aquest dificultar encara més la recuperació econòmica i de la desocupació.
Sense sostre
Aquestes pujades de preus i de les hipoteques arriben quan encara no ha tocat sostre l'atur. Aquesta setmana es van publicar les dades de febrer de l'atur registrat a les oficines de l'Inem que van llançar un nou rècord negatiu.
L'atur va pujar el passat mes en 68.000 persones, el que deixa el nombre total de persones sense feina en gairebé 4,3 milions a Espanya. Més de 600.000 són catalans, barrera que es va trencar al febrer a causa dels més de 13.000 professionals que van perdre la seva feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada