DE GRANS VOLEM SER xinesos. Ja ho diuen: si no pots amb el teu enemic, uneix-te, o almenys fes com ell. I això és justament el que els treballadors de Nissan han decidit: comportar-se com asiàtics, com marroquins o com sud-africans per garantir els seus llocs de treball. Ahir, el 70% de la plantilla va aprovar el pla de flexibilitat laboral proposat per diversos sindicats, només s'oposava CCOO. Es contempla la moderació salarial i diverses mesures de flexibilitat horària. Diuen els defensors del pla que d'aquesta manera el centre serà més productiu, tant que potser es decideixi ensamblar aquí una nova furgoneta.
Si la direcció mundial de Nissan decideix produir a Catalunya la ja famosa Pick up, s'invertiran 80 milions i es poden crear fins a 15.000 llocs de treball indirectes. No obstant, es transformaria la fàbrica catalana en una cadena de producció massiva de furgonetes, reduint progressivament el valor afegit que ara aporten els professionals de casa nostra a la fabricació de vehicles tot terreny. Aquests especialistes es poden transformar a poc a poc en autòmats que muntaran un model pensat per inundar el mercat.
Entenem perfectament a les famílies que han optat per aquesta via. No hi ha valor afegit que valgui a l'atur. Però ens costa comprendre els aplaudiments de la Generalitat i del Ministeri. Ompliríem les 24 hores de la programació d'Onda Cero amb les declaracions dels polítics que s'han omplert la boca, i que se la s'ompliran, reclamant competitivitat industrial. Segons diuen, només la recerca i la Responsabilitat Social ens permetran sortir de la crisi.
Ara resulta que aquests polítics, els mateixos que asseguren que hem de comparar-nos amb Alemanya o Canadà, van emetre immediatament comunicats felicitant-se de la decisió dels treballadors de Nissan. Aplaudien ahir que Catalunya es compari amb el Marroc o Sud-àfrica, països que competeixen per la Pick up. Aplaudien ahir la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans com a clau de la competitivitat. Tot un espectacle similar al de Seat uns mesos abans.
Editorial del programa La Plaça emès el 13/1/11. El podeu escoltar aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada