Estanflació (Editorial de La Plaça 14/1/11)

UN RÈCORD DARRERE L'ALTRE. Espanya no para d'acumular dades negatives per a l'economia; fa un mes l'atur va finalitzar desembre en 4,1 milions de persones, després de pujar 176.470 desocupats en el conjunt del 2010. Una xifra que situa l'atur espanyol com un dels més alts d'Europa. Catalunya va contribuir al rècord amb 562.673 professionals sense feina, un dels territoris amb la taxa d'atur més alta de l'Eurozona pero encara allunyada dels drames d'Andalusia o Canàries amb percentatges del 25%.

I avui, 14 de gener, s'ha conegut la dada definitiva de l'IPC, que ens converteix també en un dels països amb la inflació més alta de l'Eurozona. Així, l'Índex de Preus al Consum, l'IPC, va pujar sis dècimes al desembre en relació al mes anterior. La taxa interanual va escalar fins al 3%, set dècimes més, a causa de l'encariment de tabac i carburants. Poc ha tingut a veure en aquest increment el consum de les families, que no ha crescut.

Són dades preocupants. Al problema estructural de l'atur, que la nostra societat no ha estat capaç de reparar en més de 30 anys d'economia de mercat, cal afegir ara l'empobriment real de la població. Ho passen malament aquells que no treballen i els que es poden sentir afortunats per tenir una nòmina a final de mes, encara que sigui raquítica. Aquells que diuen que els sacrificis s'han de compartir tenen una visió sesgada de la realitat. Avui tots, aturats i no, som més probres.

La dada de la inflació de desembre és important perquè serveix per actualitzar els salaris. En general, les retribucions s'estan comportant moderadament, per dir-ho de forma suau, a causa del pacte de contenció salarial en virtud de l'acord entre sindicats i empresaris en matèria de negociació col·lectiva. Així, l'increment salarial mitjà pactat als convenis registrats durant 2010 va arribar al 1,30%, 1,7 punts per sota de l'IPC. Per no parlar dels increments de les hipoteques, del preu del transport o dels impostos.

Sembla tot abonat per un fenòmen del que sentiran parlar a partir d'avui: l'estanflació. Aquest escenari, que esperem poder esquivar, es caracteritza per un fort increment dels preus aliè a la demanda i un estacament de l'economia (el tercer trimestre de 2010 el creixement va ser 0). El Ministeri d'Economia s'ha apressurat a descartar-ho per que preveu que España creixi durant 2011. Pel bé de tots, esperem que les seves previsions aquesta vegada l'encertin.

Editorial del programa La Plaça emès el 14/1/11. El podeu escoltar aquí