La Generalitat ha ampliat fins a 2.500 milions l'emissió de bons del seu deute dirigit a inversors particulars després d'haver col·locat els 1.890 milions previstos en el primer tram. Intentaré respondre a una sèrie de preguntes que aquests dies es fan a causa de l'operació.
Què és una emissió de bons?
Els bons materialitzen el deute d'una empresa o una institució pública, com l'Estat o, en aquest cas, Catalunya. S'emeten per obtenir recursos. A la pràctica, l'entitat que emet els bons està demanant prestats diners als compradors i el seu compromís és tornar-los en una data futura pagant interessos establerts prèviament.
Per què la Generalitat ha realitzat una emissió de bons?
Per la seva delicada situació financera. El seu deute ha augmentat en 6.377 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, un 30% més que en el mateix període de tot l'any passat. Recentment, Moody's ha advertit d'aquests problemes de finançament i ha rebaixat la qualificació del deute de la comunitat. Les altres dues grans agències també han advertit dels seus problemes financers. Això ha provocat que Catalunya s'hagi trobat que els mercats habituals per col·locar deute hagin rebutjat les seves col·locacions.
És habitual que una comunitat col·loqui bons a particulars?
No, no és habitual. Normalment es realitzen aquestes col·locacions entre grans inversors institucionals -fons d'inversió, bancs, caixes, etc.- però l'esmentat rebuig de les vies 'tradicionals' davant de les dificultats de la Generalitat per baixar el dèficit i retallar el deute ha provocat que s'hagi decidit per col·locar els seus bons entre particulars.
És rendible comprar aquests bons?
Certament, és l'aspecte més positiu de la col·locació per als compradors. Catalunya ofereix un interès del 4,75% a un any, amb què iguala o fins i tot supera als millors dipòsits del mercat i supera amb escreix la rendibilitat oferta pels bons del Tresor espanyol a causa, clar, del major risc que suposa. Un exemple per contextualitzar l'alt interès pagat es va donar el dimarts mateix. La Caixa va emetre més barat (3,75%) i a un termini més llarg, tres anys. En teoria, com més gran és el termini de venciment, major és la rendibilitat exigida.
Quins riscs i desavantatges té comprar aquests bons?
El primer que ha de tenir en compte el possible comprador és que no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits ni avalats per l'Estat, per tant davant d'una -improbable- suspensió de pagaments per part de la Generalitat es podrien perdre els diners, tal com han advertit blogs financers especialitzats. És un cas extrem, ja que l'Estat central hauria de sortir al rescat si es donés el cas, tal com va assenyalar Moody's al seu últim informe. Un altre desavantatge és que, al contrari que els dipòsits, els bons no poden ser liquidats abans que passi l’any. És a dir, no es poden recuperar els diners invertits abans que el termini es compleixi. A més, les caixes i bancs que les embenin poden cobrar comissions de compra i de custòdia.
Què s'emporten les entitats que col·loquen els bons?
La Generalitat paga un 3% de comissió -un 2% en el segon tram fins a 2.500 milions- a aquestes entitats per la col·locació, la qual cosa eleva el cost total de l'operació en el 7,75%. La Caixa i CatalunyaCaixa són les entitats que més bons estan venent de les 22 que els comercialitzen. El Santander i el BBVA, els dos majors bancs espanyols, han decidit no participar. Paradoxalment, els bons poden 'competir' amb altres productes que ja ofereixen les caixes i bancs que participen en la col·locació, com els seus propis dipòsits.
Un eslògan amb sentit?
Precisament, potser per això la campanya apel·la al patriotisme, al conegut 'seny' -sentit comú- català. "Inverteix en sentit comú, en el què som". L'oposició al Govern tripartit, especialment CiU, ha afirmat amb ironia que, precisament, el que ha portat a la situació financera actual de Catalunya ha estat la falta de sentit comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada