Què són els tests d'estrès?

QUATRE GRUPS DE CAIXES d'estalvis més la intervinguda CajaSur tindrien necessitats de capital al pitjor dels escenaris que dibuixen els tests d'estrès que s'han conegut aquest divendres. Dues d’elles són catalanes, amb el que les dades d'avui, avalen les teories ‘no oficials’ de falta de liquiditat, segons l’escenari, que s’han exposat com a resposta als processos de concentració. Es tracta, per un costat, de la integració entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, que necessitaria 1.032 milions d'euros. De l’altre, la fusió comarcal que ha donat lloc a Unnim i que protagonitzen Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu, que necessitaria 270 milions.

Així mateix, la unió de les dues majors caixes castellanes, la de Caja Duero i Caja España, no assoliria els mínims d'un Tier 1 (mesura els recursos propis) del 6% que exigeix l'examen del Comitè de Supervisors Bancaris Europeus (Cebs). A aquestes entitats se les reflotaría amb 127 milions del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (Frob)

Tampoc no aprovaria Banca Cívica, el SIP de Caja Navarra, Caja Burgos i Caja Canarias (que aquest divendres ha anunciat un acord per rebre 450 milions d'euros del fons d'inversió JCI) i que necessitaria 400 milions. I, lògicament, no passa l'examen CajaSur, intervinguda pel Banc d'Espanya i per a la qual ja s'ha trobat una solució a través de la BBK i que necessitaria 208 milions.

Els tests d'estrès

Com que avui m’han preguntat un parell de vegades pels tests d'estrès o de resistència, us explicaré que els du a terme el Comitè de Supervisors Financers Europeus (Cebs) i proven la reacció dels bancs i caixes davant de determinades circumstàncies adverses.

La crisi financera va mostrar que moltes institucions no comptaven amb suficient capital propi per fer front a una sobtada falta de crèdit. Per evitar que això es torni a repetir les autoritats de control volen sotmetre a examen aquestes entitats amb un mateix procediment i a nivell europeu, per comprovar com respondrien davant de determinades circumstàncies.

En total les proves s'han realitzat a 91 entitats, 27 d'elles bancs i caixes espanyoles, entre els quals es compten els més importants com el Santander, el BBVA i el Popular. També han examinat, com us deia, les principals caixes catalanes.

Del total hi ha a més 14 entitats alemanyes, entre elles el Deutsche Bank, Commerzbank i el Hypo Real Estate, banc aquest últim que podria haver suspès la prova. En tots els casos s'han pres institucions per ordre d'importància decreixent que constitueixin, per xifres de balanç, almenys el 50% de la banca nacional.

La resta de la llista la componen sis entitats gregues, cinc italianes, quatre franceses, britàniques, holandeses, portugueses i sueques, tres daneses, dos d'Àustria, Bèlgica, Xipre, Hongria, Irlanda, Luxemburg i un de Malta, Eslovènia, Polònia i Finlàndia.

Les proves mesuren, per una part, la resistència dels bancs en cas que el desenvolupament econòmic variï en un 3% de forma negativa del pronòstic de la Comissió Europea per als pròxims dos anys, que s'ubica en un creixement de l'1% per a 2010 i de l'1,7% per a 2011.

Per una altra, s'analitza l'exposició als bons de l'Estat, en cas que aquests s'esfondrin. Els bancs van haver d'investigar per si mateixos els efectes sobre els seus balanços en cas que ocorreguessin aquests fets i presentar els resultats al Cebs.

La idea de les proves de resistència no és nova, i els grans bancs investiguen de forma regular la seva posició de risc davant de determinades condicions. El que és poc comú és que es coordinin a nivell europeu, i és la primera vegada que es fan públics, decisió que es va prendre a petició espanyola després dels dubtes que es van aixecar sobre la sostenibilitat del seu sistema bancari.