Balenes i canvi climàtic

EL VÍDEO INCLÒS AL al final d'aquest post mostra una balena grisa davant la costa d'Israel. No anava a protestar pel bloqueig de Gaza. No és una balena sionista. Ni tampoc volia envestir iots. Probablement, és una balena tremendament avorrida, perquè aquests animals són socials i els seus congèneres més propers estan a desenes de milers de quilòmetres, a l'Oceà Pacífic, així que no té amb qui comunicar-se. La balena grisa en qüestió va aparèixer a Israel el 8 de maig. Un mes després, estava davant de Barcelona, com mostra la foto de la BBC. En total, 3.000 quilòmetres en 30 dies. Tampoc no hi ha constància que anés a protestar per l'Estatut o a aclamar els jugadors del Barcelona que han fet l'agost amb la selecció espanyola.

Aquesta balena és una de les mostres més al·lucinants de l''efecte hivernacle'. Tot indica que és la primera balena grisa que s'endinsa en el Mediterrani en almenys 1.500 anys, des que aquests mamífers van ser extingits a arponades. És, així doncs, un herald d'una possible repoblació de l'Atlàntic amb aquests animals. Però també una mostra de com pot canviar l'economia mundial a causa del canvi climàtic.

Perquè, després d'aquesta balena de 16 metres no hi ha dubte que vindrà una revolució del transport marítim a tot el món, quan l'obertura a la navegació de l'Àrtic apropi a Europa i Àsia. El somni de Colom, de connectar Espanya amb el Japó i la Xina, ha estat fet realitat pel CO2.

De fet, ja hi ha mostres d'aquesta activitat. L'empresa nord-americana Kodiak Kenai Cable ha proposat un traçat de fibra òptica a través del Pas del Nord-Oest (l'extrem nord de Canadà, per on se suposa que va passar la balena viatgera) que uneixi Londres amb Tòquio. El 2006, el vaixell de passatgers 'Bremen' va navegar per aquesta matexia ruta. I les comunitats inuit de l'oest del Canadà ja reben subministraments per via marítima des de l'Est.

L'Àrtic ja està obert a l'explotació comercial. Hi ha projectes per treure les immenses reserves de petroli contingudes les sorres bituminoses de Fort McMurray, a Alberta, per l'Àrtic, en lloc de transportar-les a través d'oleoductes als Estats Units.

Això sí: no són projectes exempts de risc. Recordeu l'impacte petrolier a Alaska, per no parlar de la sempre ignorada devastació de Sibèria per la mateixa activitat. Un del múltiples motius pels quals no hi ha més de 200 balenes grises com la nostra visitant mediterrània a l'Oest del pacífic, mentre que la població a l'Est, és a dir, EUA i el Canadà, supera els 22.000 caps és per les prospeccions petrolieres russes a l'illa de Sajalín. La principal causa, tanmateix, és la pesca pels russos i abans pels soviètics, que es beneficien que aquestes balenes estan protegides a EUA i Canadà, de la mateixa manera que els japonesos, els noruecs o els islandesos aprofiten que les balenes que ells capturen estan fora de perill en altres païssos, amb la qual cosa uns protegeixen perquè d'altres cacin.

Hi ha també riscs polítics. Els Estats Units i altres països no reconeixen que el Pas del Nord-Oest són aigües territorials canadenques, i sostenen que són internacionals. De fet, el Canadà porta anys reforçant la seva presència militar a la zona. En tot cas, i amb les expectatives de fracàs de la Conferència sobre Canvi Climàtic que l'ONU celebra a Cancún el novembre i desembre, més ens val anar preparant-nos per a les conseqüències econòmiques de l''efecte hivernacle'. De moment, les balenes grises semblen haver pres la davantera.