FA MÉS DE TRES mesos que no actualitzo el blog, i no ha estat per falta de ganes, sinó de temps. Hi ha hagut novetats personals que han requerit la meva atenció prioritària... Ha estat un trimestre intens amb molta informació sobre la que opinar o fins i tot analitzar, qui en sigui capaç. Tot i que no he pogut escriure. Ara que puc, he decidit reprendre el meu blog amb els dos moments més surrealistes que he vist des de fa temps. Bambi ara fa de conseller, però de la persona equivocada...
Ironies de la vida. El mateixíssim Zapatero donant consells al nou primer ministre britànic, David Cameron, perquè faci els deures del dèficit l'abans possible. Un acudit de mal gust per part d'un president que va negar fins a la sacietat que Espanya estigués en crisi, d'un president que una i altra vegada ha hagut d'esmenar a la plana al seu Govern en matèria d'economia, que ha hagut d'augmentar l'ajust de la despesa a petició de Brussel·les i que porta dos anys per treure una reforma laboral.
Tornant a les recomanacions del president, convindria que també exhortés a la senadora socialista Adoració Quesada a callar. La susdita, a més de no creure's les xifres de l'atur insulta els que sí ho fem. Diu que no tenim dos dits de front, és a dir, ens diu ximples, perquè les places de toros i les romeries estan plenes i perquè hi ha aturats amb BMW i sense hipoteca. Les ximpleries cauen pel seu propi pes, però d’entrada et congelen la sang. Avisats quedeu si decidiu veure el vídeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada