Mitja legislatura

EL DIMARTS ES VAN complir dos anys des de les últimes eleccions espanyoles, les que Rodríguez Zapatero va guanyar per segona vegada. I les que per segona vegada va perdre Mariano Rajoy. Tot apunta cap a un nou pols a les urnes del 2012 amb el mateix titular i el mateix aspirant. Bernard Shaw diria en aquest punt allò dels polítics i els bolquers. Han de canviar cada cert temps per la mateixa raó. Però, insisteixo, ni el titular ni l'aspirant semblen disposats a fer un pas enrere.

Això és el que hi ha aquí i ara, quan acabem de trepitjar l'equador d'una legislatura marcada per la crisi econòmica, que al seu torn determina el discurs d'un i altre. El de Zapatero aposta pels brots verds i el de Rajoy per la recaiguda. Tots dos estan políticament captius del calendari. Per si la recuperació arriba abans que la data de les eleccions (l'arma del PSOE), o per si les eleccions arriben abans que la recuperació (la carta del PP). Tan cru com això.

La resta són efectes especials: Zapatero i el seu bonisme avariat i Rajoy a la baralla permanent. No gaire diferent del que va passar en la legislatura anterior (2004-2008) per compte de la política antiterrorista. Dos discursos avaluats a les urnes de fa dos anys, amb major rendibilitat per al catastrofisme del PP, la collita va augmentar respecte al 2004 en 400.000 vots (Espanya es divideix, es trenca, es rendeix ... recorden?), mentre que el bonisme de Zapatero va sumar 40.000.

En la present legislatura l'eix de la confrontació està sent la crisi econòmica, però els efectes especials es repeteixen. Vegeu l'entrevista de dilluns a president del Govern espanyol a TVE. Draps calents, fluixesa, camuflatge semàntic i voluntarisme en un Zapatero a la defensiva que parla com un confessor quan al seu voltant tot el món crida. I davant, un PP que utilitza la greu situació econòmica d'Espanya com a ressort per recuperar la Moncloa i, per tant, necessita de les males notícies per a que la seva estratègia sigui encertada.

No ha d'anar molt desencaminat perquè si pregonar desgràcies li va donar resultat a les eleccions de 2004 (encara que no va guanyar el PP, Rajoy va millorar en tots els registres), el mateix discurs el col.loca avui al capdavant del rànquing electoral. Entre 3 i 6 punts d'avantatge sobre el PSOE, segons els sondejos. Amb tendència a augmentar, a mesura que el Govern, descol·locat per unes xifres insuportables d'atur i dèficit públic, segueix improvisant decisions en matèria econòmica que generen incertesa entre els ciutadans.

Així que si a la desorientació del Govern s'uneix a aquest populisme de la desgràcia que practica el PP, s'entén el desprestigi de la classe política que reflecteixen totes les enquestes. Fins al punt que és Rosa Díez, una dirigent política de segona fila, qui desplaça a Zapatero i a Rajoy dels primers llocs en valoració de líders per part dels votants espanyols.