Addicions i obsessions

L'ACTOR WILLY TOLEDO ÉS un cas notable d'addició al castrisme. Totes les addicions són dolentes perquè estan carregades de judicis previs i inamovibles. Com l’antizapaterismo, una addició més, tan necessitada d'estímuls com qualsevol altra. En el seu component obsessiu, les addicions s'alimenten entre si. L'addicte al tir al blanc contra Zapatero necessita també de l'addició al castrisme per practicar el seu esport preferit. I si a més li regalen una connexió d'Hugo Chavez amb Eta, com ha passat, doncs encantant de la vida.

Arribats a aquest punt els necis de guàrdia, carregats de judicis previs, ja hauran decidit que intento justificar als inefables creadors de l'ALBA, Hugo Chávez i Fidel Castro, o l’actor enamorat del règim cubà. Cras error, però estan en el seu dret. No em limito a sostenir que els que viuen captius de la fòbia a Zapatero són capaços d'erigir-se en esforçats campions de la llibertat si la manera d'obtenir aquestes credencials passa per trencar les cames al president monclovita.

La dreta espanyola sense complexos s'irrita contra els que busquen la caixa negra de la dictadura franquista però es tornen defensors ocasionals de la llibertat a Cuba i Veneçuela. Alguns creiem que no es tracta de reprovar la dictadura de Castro, o les males pràctiques de Chavez, diferents i distants, sinó de prendre'ls com a pretextos de consum intern per alliberar el malsà ressentiment antisocialista que regna en certs mitjans de comunicació espanyols.

En aquesta dinàmica val tot. Fins a la caracterització de l'esquerra per la grandària del penis, segons el disminuit esquema mental aplicat en un d'aquests mitjans a l'actor Willy Toledo. La qual cosa ens portaria a deduir, segons Wyoming, que l'actor porno Nacho Vidal és de dretes de tota la vida. Observeu l'alçada del debat obert quan a Toledo se li va ocórrer dir en públic que Orlando Zapata, mort després d'una vaga de fam de 85 dies, era un pres comú i no un activista per les llibertats del seu poble comparable a la sahrauí Aminatur Haidar. Per no anar al interminable inventari d'insults proferits contra Willy Toledo a les alegres tertúlies i columnes adscrites a la dreta espanyola més desinhibida.

A més, uns han pres a Zapata com un màrtir i altres com un suïcida. Però gairebé ningú no ha volgut indagar en els seus antecedents per fixar el seu perfil amb més rigor. Si ho fem, ens trobem amb un delinqüent comú de recent incorporació a la causa dels drets humans. De fet la seva vaga de fam pretenia que se li reconegués com a pres de consciència, encara que tenia antecedents penals ordinaris des de 1988: violació de domicili, lesions (li va fracturar el crani a un home amb un matxet), alteració de l'ordre públic, etc.

Va ser al sortir de la presó el març de 2003 quan es va enganxar a les mobilitzacions de la dissidència, resultant ser un dels 75 empresonats en la famosa primavera anticastrista d'aquell any. És a partir d'aquest moment, segons sembla, quan es produeix el contagi i Zapata passa a militar a l'activisme per la causa de la llibertat i els drets humans. Una cosa que l'honora i que, per desgràcia, ens ha hagut de servir per reconèixer de nou el veritable rostre del règim cubà. Una dictadura condemnable que, dit sigui de passada, no hauria de prendre's en clau espanyola per donar sortida a algunes obsessions.