La culpa no és de Merkel

NOMÉS HA CALGUT QUE La Moncloa numeri noves mesures d'ajust i d'estímul econòmic per a què els mercats de deute es calmin i la borsa pugi. Veieu com la culpa no era d'Angela Merkel, com va dir la vicepresidenta Salgado? Caldrà analitzar l'impacte concret del nou pla presentat per l'Executiu espanyol, però van en la línia del que estan demanant els inversors i la Comissió al govern: Reducció del dèficit -controlant la despesa o incrementant els ingressos, d'una banda, i estímul econòmic per generar creixement i ocupació, per un altre.

La retirada de l'ajuda de 426 euros no suposa un estalvi significatiu -fins ara la despesa no ha arribat als 1.200 milions d'euros- però a Zapatero l'han obligat a llançar un senyal clars als mercats de que està disposat a continuar retallant despesa social encara que vagi contra les seves idees. En el mateix sentit es poden explicar les privatitzacions parcials d'Aena i Loteries i el pas a règim de concessió de Barajas i El Prat (que ja se'l rifen mitja dotzena d'empreses): Aconseguir ingressos a curt termini, encara que tampoc no solucionin els comptes públics.

Però també cal tenir en compte que no són massa diners els que s'aconseguiran de cop a canvi de perdre part dels ingressos que l'Estat rep d'aquestes empreses al llarg dels anys. Malgrat això, el Govern espanyol confia en aconseguir uns 14.000 milions d'euros, amb els que es podria aconseguir l'objectiu de dèficit per a 2011.

Sí que cal aplaudir, encara que una vegada més arribin tard, les mesures fiscals i d'estímul a les pimes i autònoms. Tot el que sigui facilitar el seu creixement i reduir les seves despeses serà clau per a la creació d'ocupació, encara que es pugui fer molt més en aquest sentit i novament Zapatero es quedi curt.

Al final es demostra que el que se li està demanant a Espanya és rigor en el control dels comptes. Qualsevol mesura, per cosmètica que sigui, és bé rebuda pels mercats, almenys fins que s'analitza el seu impacte. Veurem quant dura la treva. Però l’anunci d’aquest dimecres és un signe clar: Encara que ho negui dia sí i dia no, el Govern ha de continuar aplicant més mesures d'ajust segons li ho vagin demanant els mercats... i la Comissió, el BCE i l’FMI. I, repeteixo, el problema és dels nostres desequilibris i de la passivitat del Govern espanyol per afrontar-los, no de les declaracions d'Angela Merkel.

I una pregunta: què ha canviat durant les últimes hores perquè ahir no fes falta respondre a "fluctuacions d'un o dos dies als mercats" -Campa 'dixit'- i de cop i per sorpresa s'anunciï aquest nou pla d'ajust?