La massa

EXISTEIX AQUEST GUST PER la massa, per la magnitud quantitativa de les coses, aquest insòlit prestigi que té la democràcia més enllà de la seva innegable utilitat. Existeix la beneració pels diners a devessall, aquest fals reconeixement que genera la riquesa ràpida més enllà de qualsevol esforç sinlenciós.  El que va succeir a Alemanya no és un accident aïllat sinó una conseqüència de la trista propensió de la nostra societat cap al tumult, l'aglomeració i la cobdícia. És molt lamentable que tot el món es vulgui sumar a la massa amorfa en lloc de qüestionar-la, de posar-la en dubte; i d'apartar-se d'ella en qualsevol cas, per principis. Però és encara més penós que molts vulguin aquesta massa a les seves butxaques sense pensar en com han crescut els zeros de la dreta evitant les normes bàsiques i la responsabilitat que, per coherència, s'ha d'assumir també i en qualsevol cas, per principis. 

Res d'això és el que passa i tal com la majoria dels joves prefereixen ser funcionaris que empresaris responsables, la passió per afegir-se a la massa és molt superior a la intel·ligència d'intentar definir el propi espai i la pròpia convicció. Mentre acudim a patolls a la crida més bàsica, hi haurà tragèdia. A Alemanya o a Castelldefels. En les manifestacions i als estadis. No sé en quina ment simple i molt plana cap el plaer de confondre's amb la massa en lloc de posar en valor la pròpia singularitat.

Com sempre, encara que el desastre hagi estat físic, la causa és moral. Per una banda, aquesta ceguesa amb què pares i institucions fomenten l'aglomeració i atien els seus fills i ciutadans perquè s'hi afegeixin sense advertir ni comprendre l'evident perill que existeix. Per l'altra, la tolerència, amb els empresaris que només volen el mogollón als seus comptes bancaris, de qui pot impedir aquests desastres i no exigeix les garanties mínimes sense titllar d'antis-no-sé-què a aquells que s'ho veuen venir.

Però la massa és sempre truculenta malgrat que la democràcia consagri les majories i les celebri d'una manera un punt absurda. La massa és sempre amorfa. El futur és fosc quan som més de cent o de mil. La veritat mai no està allà on la massa acudeix. La veritat és sempre una, però mai majoritària. La tragèdia d'Alemanya i la tragèdia de Castelldefels. Un túnel i les vies del tren. Molta, molta gent sense haver pensat on era, ni poder imaginar-ho. Quan aprendrem?