Paletos

EN EL MÓN DE la globalització, de la interconnexió de cultures, de la desaparició de barreres comercials, un líder autonòmic espanyolista -Alberto Núñez Feijóo (PP)- proposa fusionar caixes d'estalvis en base a criteris de "galleguitat". Caixa Galicia i Caixanova han arribat aquesta semana a un principi d'acord que acabarà a la rectoria. I la Xunta li va concedir totes les seves benediccions –ara que és Setmana Santa-, no perquè la unió doni lloc a una entitat robusta en el camp financer, amb marges de negoci espectaculars i avantatges competitius per als seus clients, la fusió es durà a terme perquè "Galícia romangui al mapa financer d'Espanya", en paraules del mateix president del Govern gallec.

Mentre mitja Europa consensua normes financeres comunes que millorin la transparència i l'eficiència dels mercats, a Espanya diversos líders autonòmics s'esforcen a fons en involucionar econòmicament. I desaprofiten una oportunitat potser irrepetible -la pròpia crisi- per sanejar el polititzat i desprestigiat sector de les caixes d'estalvis. No només això, missatges com el de Feijóo contribueixen a augmentar encara més el descrèdit d'unes entitats necessàries i irreemplaçables, que concedeixen el 50% del crèdit a Espanya i -mai cal oblidar- que tenen una importantíssima -i desconeguda- tasca social.

Malgrat les reiterades peticions de tots els organismes independents (amb el Banc d'Espanya al capdavant), que exigeixen fusions ràpides per desbloquejar la circulació dels diners, només hi ha hagut una unió entre caixes de diferents autonomies: la de Caixa Sol i Caixa Guadalajara. A aquesta caldria sumar l'aliança amistosa entre Caja Navarra, Caja Canarias i Caja Burgos, que els permetrà operar en bloc però sense signar el matrimoni.

La resta segueix oposant-se. La resistència arriba a l'extrem que quatre governs autonòmics -Madrid, Catalunya, Extremadura i Galícia- han recorregut el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), avalat amb diners públics, pactat entre el Govern espanyol i l'oposició (tota una fita enmig de tanta garrotada) i aprovat, precisament, per salvar les entitats amb problemes!

Ni les autonomies són un massia ni les caixes el seu banc particular. ¿O sí? Un recent informe de la London School of Economics calculava que la politització eleva la morositat d'aquestes entitats en més de 12.000 milions d'euros. No és que la participació de polítics en els seus òrgans de govern tingui un cost. El que genera un forat és la presa de decisions en base a criteris regionalistes i partidistes, quan no personals, i no estrictament financers, com hauria de ser.

Aquest és el preu de la galleguitat. O de la catalanitat. Mentrestant, centenars i centenars de pimes, i milers i milers d'autònoms, segueixen claudicant per la falta de finançament. Perquè els que manen en la seva caixa d'estalvis de tota la vida tenen coses més importants que resoldre. ¿Defensa de la identitat regional o paletos sense més? Posi-li tú el qualificatiu.