Una fiança trampa

EL JUTGE CASTOR HA fet seva la petició del fiscal i ha imposat a Jaume Matas una astrònomica fiança de tres milions. Ho ha fet perquè està convençut tant de la seva culpabilitat com del risc de fuga a l'estranger. Llegint el seu acte de mesures cautelars, de més de 100 pàgines, qualsevol diria que està argumentant una condemna en ferm. Arriba fins i tot a dir, que Matas es pot donar per satisfet, donant a entendre que, si s'hagués demanat presó incondicional, ell l'hauria decretat. També acusa l’ expresident balear d'haver vingut a "riure's dels simples mortals" declarant que el seu diner negre procedeix "d 'un traspàs i d'uns lloguers".

El jutge es fa ressò del que pensa la majoria de la gent, però aquest no hauria de ser el moment processal per dir-ho, perquè està destruint la presumpció d'innocència abans d'hora. Matas ja està condemnat per l'Opinió Pública, i l’ irònic comentari de Mariano Rajoy, instant a demostrar les seva innocència "si pot", ha estat el cop de gràcia. Però cal dir que tant Matas com la seva dona han alimentat aquestes sospites portant un tren de vida impropi del sou d'un polític, deixant un rastre arreu de pagaments en bitllets de gruix calibre.

Aquesta em sembla una fiança trampa: si la paga estarà demostrant que posseeix un patrimoni que no pot justificar amb mitjans lícits. És cert que no ha de dipositar els diners en metàl·lic, però perquè un banc et doni un aval per aquesta quantitat, no només has de pagar els interessos, sinó que has de recolzar-ho amb béns suficients. El dilema per a Matas és enorme: o ingressar a la presó la setmana que ve com a pres preventiu, o pagar la fiança, corroborant així la percepció social que disposa de recursos només explicables mitjançant el lladronici sistemàtic.

Ara la Defensa té un paper salomònic d'afrontar, però si Matas és innocent li convindria ingressar a la presó, denunciant de pas la imposició d'una fiança deu vegades superior a la de l´aliada del PSOE, Maria Antònia Munar.