EL 2002, ELIOT SPITZER, aquells dies fiscal general de Nova York, es va guanyar el sobrenom de 'Sheriff de Wall Street' pel seu constant assetjament als grans bancs d'inversió nord-americans. Durant el temps que va ocupar aquest càrrec va omplir de munició el canó del seu revòlver justicier, apuntant-se a batalles tan importants com la que va lliurar contra Merrill Lynch. La seva investigació als seus analistes per emetre informes esbiaixats es va saldar amb una multa de 110 milions de dòlars per al banc.
La història ve al cas perquè Spitzer va acabar el 2008 dimitint del seu càrrec de governador de l'Estat de Nova York per un escàndol de prostitució. Molts van dir llavors que les enemistats cultivades a Wall Street van ser la seva sentència de mort a la vida política. Altres simplement van qualificar la caiguda de Spitzer com un nou triomf per a la banca nord-americana, que es venjava així de l'assetjament rebut durant anys.
Goldman Sachs, com Spitzer, també s'ha guanyat una llarga llista d'enemics a Wall Street durant l'última dècada. Un directiu d'una de les grans societats d'inversió nord-americana explica que a molts bancs no els ha agradat la forma tan agressiva amb la que Goldman ha operat. De fet, a Goldman presumeixen de guanyar més diners per la gestió de la seva pròpia autocartera que per altres activitats típiques d'un banc d'inversió. Només el 2009 hi va haver 131 dies en què va guanyar més de 100 milions de dòlars (uns 75 millions d'euros) amb operacions de trading.
Ara, la investigació de la SEC (la CNMV nord-americana) a Goldman pot ser encara més dramàtica per a l'entitat si no compta amb el suport de Wall Street. I, segons expliquen, a molta gent, reputats banquers inclosos, els hi agradaria veure caure a Goldman com ja li va passar a Spitzer amb les seves putes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada