La Perla

MILAGROSA MARTÍNEZ, CONEGUDA COM La Perla en el sumari Gürtel, és la presidenta de les Corts Valencianes i s'ha fet famosa per acceptar un rellotge de 2.400 euros del Bigotes en la seva etapa com a consellera de Turisme. Prèviament, el seu departament li havia assignat contractes per diversos milions d'euros perquè li muntés amb una quadrilla les prestatgeries de Fitur.

Igual que Tony Blair cridava amb un "eh, tio" als periodistes que no recordava com es deien, Milagrosa feia el mateix amb tothom, però en versió valencià-castís. Si la interpelava un informador, ella li deia "eh, Perla", si la trucava el president de la Generalitat, ella li responia "què tal Perla!", i si ho feia El Bigotes, doncs el mateix.

L'aparició de Martínez en el sumari Gürtel no és poca cosa, tant per l'enorme rellevància pública del càrrec que ocupa (segona autoritat autonòmica), com per la metàfora amb què aquest personatge senzill evoca l'arrel podrida de tot l'entramat.

Milagrosa Martínez era l'alcaldessa de Novelda, un poble alacantí modèlic, perquè no té res però on els seus habitants ho fan bé tot. És a dir, a Novelda no hi ha pedreres, però les grans empreses de marbre d'Europa que, durant dècades han enrajolat els palaus saudites, s’hi han instal•lat. Tampoc creix una miserable mala herba, però hi està domiciliat l’especista més important d'Espanya, que importa el safrà de l'Iran. I així, amb un bon grapat de sectors. Pocs escàndols urbanístics i molta iniciativa empresarial.

Això mateix, en el millor dels casos, pensaria Francisco Camps quan la va nomenar consellera de Turisme, tot i que el poble que governava no acull cap turista ni ella tenia repajolera idea sobre l’assumpte. O potser el polèmic nomenament obeia a que va ser de les primeres alcaldesses alacantines que va jurar fidelitat al president autonòmic en ple fragor de la batalla pel control del partit amb Eduardo Zaplana.

El cas és que, no content amb haver-la elevat a una de les carteres més importants del seu govern, i sense que, aparentment, hagués destacat en aquesta etapa més que per la seva gràcia, Camps la va investir com a presidenta de les Corts després de guillotinar a un altre insigne zaplanista, Julio de España.

I ara ens assabentem que Milagrosa, política incorrupta i plana, va repartir, com si fos un aspersor, un reguitzell de milions a Orange Market i altres satèl.lits purulents de Francisco Correa a la Comunitat Valenciana. I ho va fer amb extrema diligència, pagant en els legals 90 dies, en una autonomia que triga cinc mesos en atendre les factures dels seus proveïdors, així s'estiguin asfixiant per falta de crèdit.

Vaig conèixer Milagrosa Martínez i no m'entra al cap que es deixés corrompre per un rollotge de luxe. Simplement, i tenint en compte l'espiral d'irracional èxit on havia entrat la seva carrera, va haver de pensar que el fet que un adjudicatari li regali un rellotge que quadruplicava el salari mínim interprofessional era normal dins del paissatge d’amiguisme, luxe i estultícia amb el que Camps tenia decorada la seva administració. El que m'estranya més d'aquest personatge senzill, és que no hagi marxat a casa seva, avergonyit.